tou | tova
adj.
1. [que no és dur, que no és resistent] moll
a) Explicacions d'ús
L'adjectiu moll, com a sinònim de tou, és una forma clàssica d'ús en un nombre important de parlars, particularment al País Valencià i a les Illes. Ex.: Es pa moll, embossa es coll. / A mi m'agrada el pa tou. / Aquesta fusta és massa tova.
c) Altres recursos lexicals
Rel.: bla, flonjo, elàstic
L'adjectiu flonjo vol dir que és d'una consistència compacta i elàstica, com un coixí.
L'adjectiu bla (o blan) és una forma tradicional, d'ús geogràfic i social menys extens que tou.
L'adjectiu tou fa referència a la 'manca de resistència a una pressió'.
Pel que fa a l'elasticitat, elàstic és, en canvi, una 'capacitat de resposta a un estirament o a una percussió'.
Ant.: dur
En el cas del pa, l'antònim de tou és sec; és a dir, es diu: pa sec.
Camp Semàntic: tovor, flonjor, blanesa, mollesa // estovar
d) Modismes i fraseologia
Es pa moll, embossa es coll [cat. ins.] Dita per a consolar els qui no poden menjar pa tou.
f) Explicacions suplementàries
El mot tou té el sentit figurat 'que no resisteix, que no té caràcter', de la mateixa manera que moll. Ex.: És un xicot molt tou. / Mos diuen que som molls.
L'adjectiu moll, amb el significat de tou s'ha mantingut parcialment en tots els dialectes, per exemple en la molla del pa, una molla elàstica o l'adjectiu remollit (dit de coses que s'han fet toves). Ex.: Aquestes galetes no valen res, són remollides.
També es percep en l'adjectiu bocamoll aplicat a una persona 'que té la boca fluixa', que no controla allò que diu.
El sentit de moll, com a 'mullat', es pot considerar com una forma de 'moll = tou' amb una extensió del sentit per atracció de l'arrel de mullar.
Variant Formal: Existeix la variant nord-oriental "tèu" (amb 'e' oberta). Ex.: Aquest pa és ben tèu; no sé pas perquè no en vols menjar.
2. [cat. occ.: sense res a dins] buit, balmat
a) Explicacions d'ús
Ex.: Un tronc tou [un tronc buit per dintre]. / Fa soroll de buit [o de balmat].
f) Explicacions suplementàries
Aquesta accepció del mot tou substantivada s'aplica a una part buida (o a l'obertura) d'una cosa. Ex.: El tou de l'escala. / El tou de la porta. / El tou d'un canó d'artilleria.
Altres variants de la llengua dirien, per exemple l'ull o el buc de l'escala.
m. i f [tou | tova]
1. [usos substantivats, com a 'cosa tova']
c) Altres recursos lexicals
Camp Semàntic: el tou, un tou, una tova
La forma el tou és una massa tova d'alguna cosa, especialment del cos (Ex.: El tou de la cama), tot i que també es diu 'moll de la cama' i 'el palpís de la cama' o 'panxell'.
La forma un tou és, d'altra banda, un gruix d'alguna cosa acumulada. Ex.: Aquí hi ha un bon tou de palla i ens hi podrem ajeure.
La forma una tova és un maó no cuit. Ex.: Una paret feta de tova.
La forma una tova també s'aplica, en un registre informal, a l'acumulació de defecació als bolquers (o a les calces) d'un infant. Ex.: No sents la pudor? Em sembla que porta la tova. / Quina pesta que li fa la tova.